la endodòncia és el tractament dels conductes radiculars.
Això correspon a tota teràpia que és practicada en el complex dentinopulpar d'una dent.
És també l'especialitat odontològica reconeguda des 1963 per l'Associació Dental Americana.
La teràpia endodóntica podria dir-se que abasta des d'una protecció pulpar directa o indirecta fins l'extirpació total de la polpa dental.
S'aplica en peces dentals fracturades, amb càries profundes o lesionades en el seu teixit pulpar (teixit connectiu lax) en què es dóna una simptomatologia característica. La pulpitis (classificació de les lesions polpars) i l'estudi de la Patologia Periapical.
Aquesta lesió pot ser reversible, amb maniobres endodòntiques de protecció pulpar pot revertir el procés inflamatori pulpar.
O irreversible quan l'única opció terapèutica és l'extirpació total de la polpa dental i l'obturació tridimensional de l'conducte dentari.
També es realitzen biopulpectomías totals en peces dentàries amb fins protèsics.
L'endodòncia és la terapèutica en diferents situacions de Traumatologia Dental.
El procés d'efectuar una endodòncia habitualment és el següent:
- Netejar el sistema de conductes radiculars: bacteris, teixit necròtic, etc.. per tal de deixar el conducte el més asèptic possible. Mai s'aconseguirà que sigui totalment estèril solament es tracta el conducte principal de cada arrel i no els nombrosos conductes inaccessibles a la instrumentació biomecànica però accessibles a les substàncies irrigadoras de l'conducte radicular en forma medicamentosa.
- L'obturació de conducte radicular tridimensional amb forma i mida adequades: es dóna forma cònica de la corona a l'àpex de la dent. Es crea un topall oclusiu perquè es quedi just a la longitud de treball, això és que el farcit estigui ajustat a la longitud de l'arrel i, finalment, caldrà respectar la morfologia original de l'conducte.
- Aconseguir el segellat de l'terç apical i de la resta de l'conducte.
- Aconseguir un tancament biològic a nivell histològic.
